Jo no et canvio

Recordo perfectament la primera vegada que vaig anar a teatre, estava molt nerviosa.

Recordo perfectament la primera vegada que vaig anar a teatre, estava molt nerviosa. I la veritat és que em va costar adaptar-me i fer amics. Quan estic a teatre no ho sembla gens, però jo sóc una persona molt tímida, i per mi tot allò era un món nou. Intuïa que m’agradaria molt però els primers dies em sentia perduda: “de debó que no estava fent el ridícul? De debò que calia tirar-se al terra? Havia de ballar davant de tothom?”

També recordo quan vaig pujar a l’escenari per primera vegada: el cor bategava molt de pressa! I no ha deixat de fer-ho… Com tampoc ha canviat la il·lusió de baixar de l’escenari i trobar-me amb tothom perquè em diguin que ho he fet molt bé. És una sensació única. 

El teatre s'ha convertit en una activitat necessària per a mi. A mi més igual aixecar-me d'hora per anar a teatre, deixar de sortir de festa o fins i tot de quedar amb las amigues. Ho canviaria tot per un matí fent teatre. Perquè per a mi no és una activitat com qualsevol altra, és un lloc on et transformes i t'oblides dels teus problemes.

M’agradaria compartir amb vosaltres el que ha estat el millor moment que he passat a teatre però no puc, perquè tots els moments són bons. El teatre t'ajuda a conèixer-te encara millor, i per mi no hi ha res dolent que et pugui donar el teatre, tot és bo.

Gràcies al teatre sóc la persona que sóc i per això li estaré eternament agraïda. 

Espero, a més, tenir un bon futur d'actriu algun dia.

Maria Alberca

Novembre de 2019