Felicitat

Arribant en cotxe pel camí de sorra, sento que el lloc em saluda. “Quant de temps!”, ens diem. I somric. 

Arribant en cotxe pel camí de sorra, sento que el lloc em saluda. “Quant de temps!”, ens diem. I somric. Ja fa dos anys des de l’últim cop que vaig ser aquí, al nostre raconet de món, l’espai segur on tot s’atura i d’on només tinc records feliços.

Baixo del cotxe i una calma absoluta em dóna la benvinguda; els altres encara no han arribat. M’adono que fa un dia preciós i ric per dins perquè, una vegada més, s’ha complert la nostra dita: “Quan venim a Torre Ametller, sempre fa bon temps”. Potser tenim una benedicció de veritat o potser són les bones estones que passem aquí les que fan que les memòries d’aquest lloc es vegin sempre assolellades. Qui ho sap.

Per fi, va arribant tothom i comencem el dia sota la mirada protectora del Castell de Burriac, que durant tants anys ens ha vist córrer per aquest bosc. Avui el tornem a omplir amb el so de les nostres rialles, crits i cançons. Passem tot el dia sota el sol fent allò que ens uneix i que ens fa feliços: teatre. I, per uns instants, sembla que res no hagi canviat.

Aquesta és la màgia de Torre Ametller. O, ben mirat, potser és la màgia del teatre. No, ja ho sé: indubtablement, és la nostra màgia, la d’un grup de persones que es cuiden, s’estimen i gaudeixen d’estar juntes.

És bonica, la sensació de tenir un lloc on tornar passi el que passi. Tenim la certesa que el nostre raconet sempre ens acollirà i ens farà reconnectar amb nosaltres mateixos i amb la resta del grup; encara que se separin els camins, encara que passin els anys, encara que vinguin temps tan difícils com els darrers... Aquí sempre serà possible de gaudir d’un oasi de felicitat.

Marta Serra

Estiu de 2021