Peces que encaixen

..."no pot ser gaire difícil escriure sobre una cosa tan màgica" vaig pensar. I si us dic la veritat, porto una bona estona asseguda davant l'ordinador sentint-me completament incapaç de posar-hi paraules.

Fa uns dies, l'Aina em va proposar d'escriure un text que parlés sobre les colònies de la Teatral. Jo vaig acceptar de seguida, "no pot ser gaire difícil escriure sobre una cosa tan màgica" vaig pensar. I si us dic la veritat, porto una bona estona asseguda davant l'ordinador sentint-me completament incapaç de posar-hi paraules. Les colònies de la teatral són l'esdeveniment que esperem impacientment durant tot el curs. Tot comença uns mesos abans, quan l'Aina ens anuncia les dates i, aleshores, els grans ens posem a preparar el túnel del terror que farem a la resta de grups com a joc de nit. Finalment, arriba el dia i ens disposem a tancar motxilles (o maletes, aquells més exagerats) i sortim corrents cap a l'alberg Torre Ametller. És tradició que el grup que prepara el túnel hi vagi una nit abans i vegi sortir el sol des del castell de Burriac. Sé que posat així sembla una cosa prou banal, però no us podeu imaginar la felicitat que vam sentir tots quan érem abaix esmorzant. La resta de grups, aleshores, comença a arribar ben d'hora i ens reunim tots a les escales de l'entrada. Ens saludem i ja comencem a assajar. Repassem l'obra una i mil vegades (resulta que l'Oriol no ens en passa ni una!) i quan ja està perfecta baixem ràpidament a dinar. El temps lliure el passem gaudint de la brisa que arriba des del mar i de les ombres que el bosc del costat ens ofereix. Sentim que la Distòpica vol anar a les pedres, però es queden a l'entrada perquè han operat a la Queralt, i que les Mínimes esperen la Noa, que s'ha de canviar les vambes, per anar tots junts a explorar el terreny. Els Trapelles intenten trobar la resta d'integrants del seu equip, i és que resulta que l'Aina ens ha repartit a tots una peça d'un puzle que ningú sap ben bé per què serveix, i que tot el que hem descobert és que hem d'aconseguir completar el que quadra amb la nostra peça.

Després ens dediquem a preparar el joc de nit mentre els altres grups preparen materials per les seves obres. A mitja tarda, l'Aina i L'Oriol ens donen berenar i cadascú segueix amb la seva feina. Sopem i tothom es tanca a les seves habitacions. Els grans sortim disfressats i maquillats a punt per fer una mica de por. El temps passa volant i tothom gaudeix d'una bona estona. Ens dutxem intentant anar el més ràpid possible perquè és el cap de setmana d'Eurovisió i el Gerard i la Marina no s'ho poden perdre. Espanya queda en cinquena posició i anem a dormir tots ben contents, esperant ansiosament les olimpíades teatrals del diumenge, que com absolutament cada any, els monitors se les han preparat increïblement.

Tots vam passar una estona increïble a les colònies, clar està, però amb el que més ens vam quedar és amb la metàfora que l'Aina ens va explicar al final. Les peces de puzle érem cadascú de nosaltres, que tots junts formàvem la Teatral. Si una peça es fa malbé, el puzle ja no està complet.

Som una petita família que hem decidit crear i fer créixer. Quin privilegi que és, això d'aprendre a estimar al costat de les persones que formen aquest lloc tan segur i tan bonic.

Estem tots esperant amb moltíssimes ganes el moment de tornar a tancar motxilles i tornar a l'Alberg Torre Ametller! Fins a l'any que ve!

Alex Puente

Membre de la Cia. Sinestèsia

Maig de 2022