LA LLAR QUE M'HA VIST CRÉIXER

Les colònies de la teatral per tots els petits actors que gaudim del teatre és el millor cap desetmana de l'any.

Les colònies de la teatral per tots els petits actors que gaudim del teatre és el millor cap desetmana de l'any. Dissabte al matí arribem a L'Alberg Torre Ametller, el qual guarda els millors records de la nostra infància, és com tornar al paradís, com casa nostra. El diumenge a les 16:00h, en canvi, sentiments contradictoris es topen als nostres cors produint una estranya combinació entre la tristesa, la felicitat, l'amor i sentiments abominables, crec que d'això se'n diu nostàlgia.

Fa deu anys, l'Aina i l'Oriol em van preguntar que era la teatral per mi, i vaig respondre família i entre d'altres conceptes massa superficials pel que realment és la Teatral per mi. Aquest 2025 a les colònies, deu anys després m'ho van tornar a preguntar, jo vaig respondre vida. És irònic perquè no hi ha res més que vida, però tot i això la resposta se'm va quedar curta. Les colònies és d'alguna manera, el lloc on donem sentit a tot el que sentim envers la Teatral, on podem percebre tots aquells sentiments abominables dels quals us parlava.

Espremem la nostra passió al màxim per després ser feliços i la qüestió és aquesta, la Teatral és vida perquè no només soc feliç damunt l'escenari, o assajant els divendres, visc feliç perquè sé que aquests plaers estan allà.

Podria dir que estic orgullosa de dir que soc actriu, però n'estic més de saber que la persona
que soc avui té trossets d'aquesta escola de teatre que, al cap i a la fi, és més que una
escola de teatre, és la Teatral.

Així és com jo explico el que sento en el viatge efímer a l'alberg Torre Ametller. Els assaigs
del dissabte, el berenar a les 17:00 h, els magnífics dinars en família, la nit de por on he
sentit el caliu dels més petits amb disset anys i l'admiració dels més grans amb set anyets.

Les olimpíades del diumenge on deixem de fer el paper diari per ser nosaltres mateixes i
l'últim dinar on miro als costats i aprecio somriures reals, sentiments compartits. On dino
amb els de sempre i on l'Aina m'abraça perquè ambdues ens volem quedar en el limbe del
que són aquestes colònies.

Recapitulant, per a mi les colònies és el millor cap de setmana de l'any, és on estimo. El
teatre m'ha salvat la vida, la Teatral és part de mi i les colònies és el que fa realitat tot el que
mai hauria imaginat que sentiria, però sento i amb molta intensitat.

Sara Güell 

Maig 2025