Més enllà de l’escenari

El teatre és molt més que pujar a un escenari, és escoltar, compartir, arriscar-se, créixer i viure amb autenticitat.

El teatre és molt més que pujar a un escenari, és escoltar, compartir, arriscar-se, créixer i viure amb autenticitat.
Fer teatre és recuperar el joc que, de grans, sovint oblidem. Un joc seriós, que ens demana posar-nos a la pell d’un altre, explorar realitats diferents i trobar noves formes d’expressar-nos. És tornar a mirar el món amb curiositat, sense por al ridícul, i permetre’s provar, equivocar-se i tornar-ho a intentar. El teatre ens convida a estar presents, a escoltar de veritat i a compartir des de l’honestedat. És també un entrenament per a la vida: ens ensenya a treballar en equip, a confiar en els altres i en nosaltres mateixos, a respectar el temps i el ritme de cadascú. Cada obra, cada assaig i cada improvisació són oportunitats per créixer i per mirar-nos des d’un altre lloc. No és només representar històries, sinó viure-les, transformar-les i deixar que ens transformin.
Quan vaig trepitjar una aula de La Teatral per primer cop, no m’imaginava fins a quin punt aquell espai em canviaria la vida. Era una nena reservada, amb moltes coses per dir, i gràcies al teatre vaig trobar un lloc on expressar-les. Com podia no acabar convertint-se, amb els anys, en la meva professió?
Avui dia m’atreveixo a dir que pujar a l’escenari amb les meves companyes és una de les experiències que més m’omplen. Amb el temps, el teatre s’ha convertit en molt més que una vocació artística. Tinc la sort de poder viure’l també des del paper de professora, acompanyant alumnes de totes les edats en el seu propi procés. Veure com cadascú troba la seva veu i el seu espai dins de l’actuació és, sens dubte, una de les parts més enriquidores d’aquesta feina.
Fer teatre és molt més que aprendre a interpretar. És aprendre a escoltar, a mirar, a estar present. A reconèixer-se en els altres i a deixar-se sorprendre pel que passa a cada instant. El teatre ens dona eines per viure amb més consciència, per entendre que l’error forma part del camí i que la vulnerabilitat pot ser una font de força. Potser per això, quan entrem a una aula o pugem a l’escenari, tenim la sensació que tot es posa al seu lloc i que alguna cosa dins nostre es reordena.
Perquè, com diem a La Teatral: Fes teatre, et pot salvar la vida.

Nonna Soler