EL MEU LLOC AL MóN
I llavors hi ha un dia, si tens sort, que trobes el teu lloc al món. No cal estar gaire atent, és una sensació que et sacseja t'hi resisteixis més o menys, i que molt aviat es converteix en certesa. A partir de llavors estàs salvat. M'atreviria a dir que d'una forma literal: salvat.
Trobar casa teva dins un raconet del teu cervell, o del teu cor, o d'allà on sigui.
Traçar el camí per tornar a tu.
I és que, si t'atreveixes a recorre'l, t'hi pots allunyar tant com vulguis, que sempre hi sabràs tornar. Amb el temps, a més, aprendràs a inventar dreceres per arribar-hi des d'on et trobis, la més lluminosa de les alegries i la més crua de les foscors. I no, no m'estic referint a un moment de felicitat, aquest és un altre assumpte, em refereixo a un dolcíssim acolliment. El teu lloca al món és un raconet on hi pots arribar com vulguis, com puguis, com siguis, que sempre hi seràs benvingut. Allà hi podràs plorar sense preguntes i riure fins a les llàgrimes. Perquè, i això és el més important, mai hi estaràs sol. T'hi tindràs a tu. I, només si tens molta sort, hi tindràs algú altre. O a molts d'altres.
Jo soc de les que tenen molta sort: he construït La Teatral. La tinc ben guardada al mig del pit i al centre de la meva mirada. I m'agrada imaginar, a més, que he sabut compartir-la amb els qui m'estimo.
Avui li deia a l'Oriol... quan sigui velleta m'hauràs de recordar totes les coses boniques que haurem fet junts a La Teatral, m'hauràs de parlar de tots els qui aquí hi hauré estimat i serà així que em podré fer gran en pau. M'ho ha promès. Diu que en parlarem durant hores, davant del foc, feliços, i jo sé que serà així.
El meu somni, i ja sabeu que es pot somiar qualsevol cosa, és que algú més se senti com jo quan entra per la porta d'aquest petit espai de món al costat de la Plaça d'Ocata: acollida, reconeguda, estimada.
Bon inici de curs.
Aina Ripol
Setembre de 2024
Comments