Narke
Porto més de la meitat de la vida fent teatre, és a dir, estudiant interpretació. Molts cops em pregunten per què vull ser actriu, i la resposta sempre és massa llarga.
Acostumo a dir que no tinc paraules per explicar-ho, a vegades responc "perquè és el que m’agrada", però és mentida. El teatre no és el que m'agrada, i tampoc crec que sigui la manera més agradable de guanyar-se la vida. No ho és. El teatre és una manera de viure, de veure la vida, de conèixer-la i d’entendre-la. Em poso en la pell de tanta gent! Visc coses que mai viuré, estimo de maneres que mai entendré, i empatitzo amb totes les cares que agafo, amb totes les sabates que em poso. Conec, em conec, i sento, sento tant que fins i tot deixo de ser jo, a dalt de l’escenari, perquè no hi ha espai per mi i pel personatge que interpreto. Quan faig teatre puc somiar el que ell somia i estimar a qui ell estima, però no puc entendre'm fins que arriba el final, quan torno a ser jo i, de cop, m'entenc més, m'estimo més, i sobretot em sento més a prop de tothom. Sento el públic dins meu, que ha sentit cada petita cosa que ha passat pel meu cor, perquè sobre l'escenari no és el meu cervell qui em domina, és el meu cor, que té un cervell a part i decideix el que pasa pel meu cap i es mou per mi. De fet, aconsegueix que el meu cos deixi de moure’s i es posi a ballar, a ballar amb la música de les emocions. És quan puges a l’escenari i et poses una màscara invisible, que t'adones del que la vida és.
A La Teatral va ser on vaig descobrir quin és el motiu per viure. I no hi ha res més bonic que descobrir en què vols perdre la vida. El teatre és una forma de vida, una visió diferent del món. El teatre és màgia, màgia emocional que passa per tots els cors de qui està a la sala.
Autora:
Narke, una persona que estima l'art, sense edat, ni gènere, ni raça, ni cap tipus d’etiqueta o descripció que la pugui limitar.
Maig de 2019
