top of page

Un escrit de l'octubre del 2017

Em disposo a fer aquest escrit avui que és 16 d’octubre de 2017 i a casa nostra hi passen tantes coses. El carrer encara és ple de missatges, cartells, banderes… A mi m’agrada rellegir-ne una que hi ha al costat de casa meva (en veu alta, a vegades, com una bona actriu). Viure és prendre partit.

M’adono, quan llegeixo aquest missatge, que això és el que repetim constantment a La Teatral. Fer teatre és prendre partit, posicionar-se. Perquè a nosaltres no ens agrada que l’espectacle hagi engolit al teatre. Ens entristeix que la necessitat de vendre entrades -autèntica necessitat- es converteixi en un pretext perquè la voluntat d’explicar coses deixi de tenir espai. A La Teatral treballem amb totes les nostres forces perquè cada dia més persones s’adonin que no és veritat allò que al teatre hi anem per “desconnectar, per no pensar”. Nosaltres creiem que l’art -el cinema, el teatre…- els interessen i ens agraden, precisament, perquè ens permeten connectar. Perquè ens permeten repensar les misèries de cada dia per així entendre-les millor i dotar-les de sentits nous. I és per això que nosaltres estem segurs que el teatre és una arma poderosa, carregada de futur, preparada per a canviar el món.


“Tindràs 100 persones davant teu el dia que fem l’obra, els teus pares, amics… Què els voldràs dir? Han vingut a sentir-te a tu.”



I vam estar junts.
Vam parlar.

Aina Ripol

16 d’octubre de 2017

Publicat a la revista Akela la tardor de 2018

Comments


Posts Destacats
Posts Recents
Recerca per "Tags"
Segueix-nos
bottom of page